Hores d’ara existeix una amplia bibliografia referida als anys de vigència de la II República, poc a poc els estudis seriosos a les illes, a cadascuna de elles i arreu de l’Estat espanyol ens donen a conèixer els trets fonamentals d’aquell període. Els ulls dels investigadors seriosos que miren cap a aquells anys ho fan des de la perspectiva d’avui però, sense vulnerar els fets, incidint cap a criteris interpretatius des de l’òptica democràtica, com no podia ser d’altra manera.
La victòria dels republicans no fou bèl·lica, de fet patí una derrota de greus conseqüències: repressió, exili i una llarga i dolorosa dictadura. No obstant la victòria moral, la que a la llarga possibilità el seu reconeixement, fou la de la democràcia. Hi ha qui no sap distingir entre un règim democràtic i el setge que els totalitarismes de caire feixista practicaren durant els anys trenta i quaranta contra totes les democràcies fins que la lluita del pobles va aconseguir restituir l’hegemonia dels valors democràtics després de la derrota dels règims nazi-feixistes.
Per això, els que hores d’ara encara obstaculitzen la memòria democràtica, ens mostren, agradi o no, una intolerable complicitat amb els feixismes. Avui els podem reconèixer, amb tota claredat, en aquells que s’oposen a la dedicatòria del Mur de la Memòria redactada per l’escriptor Llorenç Capellà o en aquells, sempre els mateixos, que no desitgen la restitució de la dignitat de les víctimes del franquisme.
Un any més, doncs, cal recordar públicament l’aportació dels demòcrates que lluitaren i patiren pels ideals que avui són internacionalment reconeguts com són els de les llibertats polítiques democràtiques fonamentades en el respecta escrupolós dels Drets Humans arreu del món..
Pep Vílchez
14 d’abril 2011
